El pacifista

El pacifista
John Boyne
Traducció d'Aurora Ballester
Empúries Narrativa
Barcelona
349 pàgines

"Asseguda davant meu al vagó de tren, la senyora gran que duia un xal de pell de guineu recordava uns quants dels assassinats que havia comès al llarg dels anys.
-Hi havia el vicari de Leeds -va dir, amb un lleu somriure, mentre es donava copets al llavi inferior amb l'índex-.I la conca de Harlepool, amb aquell secret tràgic que va ser la seva perdició..."

Sobre l'autor: Conegut especialment pel llibre El noi del pijama de ratlles (adaptada al cinema) John Boyne va néixer a Irlanda l'any 1971. Va estudiar a Dublin i ha publicat 9 llibres per a adults i 4 per a joves. Les seves novel·les han estat traduïdes a 47 idiomes i el seu darrer títol és A history of loneliness, que s'acaba de publicar al Regne Unit.

Sobre el llibre: En Tristan Sadler té 20 anys quan decideix viatjar fins a Norwich per lliurar unes cartes a la Marian Bancroft. No es coneixen, però el Tristan va lluitar a les trinxeres de França amb el seu germà, el Will Bancroft. En Will era un soldat jove com ell que durant la guerra decideix deixar les armes i fer-se objector de consciència, decisió difícil i arriscada en aquells moments, i que causa vergonya i deshonor a la família Bancroft posteriorment. Les cartes que li porta només són una excusa, perquè en realitat el que desitja explicar és un secret que el va minant per dins. Podrà d'explicar-lo?

Opinió: No ens deixem endur per les primeres paraules del llibre, no som davant d'una novel·la negra com ens podríem pensar. Som davant d'una novel·la emotiva, escrita senzillament, suaument, que ens explica detalls de la Primera Guerra Mundial, dels joves, molt joves, que es morien de ganes d'allistar-se i de lluitar pel seu país i la història trista del Tristan Sadler, (potser d'aquí el nom) desgranada lentament. Un bon llibre que us deixarà una mica trasbalsats i que us confirmarà que el món és injust i que cal evitar com sigui les guerres.
       

Passatge de les Ombres

Passatge de les Ombres
Arnaldur Indridason
Traducció de Maria Llopis
RBA La Magrana
319 pàgines

"Els agents van decidir entrar a l'apartament, però van optar per trucar a un manyà en comptes de forçar la porta, ja que havien decidit esperar-se uns quants minuts més."

Sobre l'autor: Arnaldur Indridason és de Reykjavik. És historiador, periodista i crític literari i de cinema. Passatge a les Ombres és la seva última novel·la i va guanyar el Premi RBA de Novel·la Negra l'any 2013. Ha publicat altres llibres del mateix gènere: La dona de verd, Hivern àrtic, La veu, L'home del llac, totes situades a Islàndia i que ens permeten descobrir la forma de pensar i de fer del país.

Sobre el llibre: La policia troba mort un ancià al seu llit. Els avisa una veïna que fa temps que no el veu. Entremig de les coses del difunt troben retalls d'un diari relatius a un crim produït l'any 1944, quan Islàndia estava ocupada pels exèrcits aliats. Sembla que els dos casos poden estar connectats tot i els anys que els separen. Mentre Flóvent i Thornson comencen a investigar el cas del 1944, Konrad, un policia retirat, ho fa amb el cas actual. De mica en mica els dos casos van presentant testimonis comuns i detalls fantàstics poc habituals.

Opinió: Indridasson domina perfectament la novel·la negra. De mica en mica i gairebé sense que te n'adonis va desentrellant el misteri. Sempre fa servir un estil calmat i amb poca acció en comparació a altres escriptors nòrdics, però que permet arribar al final sense gaires ensurts. Malgrat el domini de l'estil, els protagonistes, d'una fredor absoluta, ens deixen una mica massa fora de la novel·la.    

Expediente 64

Expediente 64
Jussi Adler Olsen
Traducció de Juan Mari Mendizábal
Ed. Maeva
512 pàgines

"Carl había oído hablar de los sucesos de la noche por la radio de la Policia al salir del adosado de Allerod camino del trabajo. En circunstancias normales nada le habría interesado menos que lo que atañía al trabajo de la Brigada Antivicio, pero aquello parecía diferente"

Sobre l'autor: Jussi Adler Olsen és danès i s'ha convertit en un dels escriptors de novel·la negra de més èxit. Ha venut un milió d'exemplars de la sèrie de quatre llibres, que ara per ara, formen del Departament Q. Va guanyar el premi Glass Key l'any 2010.

Sobre el llibre: Quart llibre de la sèrie del Departament Q. Aquest cop es basa en un fet real, o més ben dit, en unes quantes situacions reals, que Olsen ha sabut convertir en una novel·la carregada de suspens. L'acció se situa, entre d'altres llocs, a Sprogo, una petita illa de Dinamarca. A l'hospital psiquiàtric/presó que hi havia hi van portar entre els anys 20 i 60 del segle passat prostitutes o dones que segons l'estàndard d'aquell moment no mereixien viure en llibertat. Uns fets històrics que molts danesos desconeixien i que Olsen s'encarrega de donar a conèixer. 
La investigació, però, s'inicia amb un cas de desaparició de fa cinc anys, que curiosament està lligat amb uns altres quatre casos de persones desaparegudes el mateix dia. Aparentment no sembla que hi hagi cap connexió i cap d'elles semblava que tingués motius per suïcidar-se. No és però l'únic cas en què ha de participar el Departament Q.

Opinió: Olsen posa nom a algunes internes i infermeres de l'hospital d'Sprogo, i transmet perfectament la ràbia de les situacions injustes. Ho fa de mica en mica, perquè la tensió vagi pujant fins el final. Tampoc no oblida ni per un moment les vides de Carl Morck, Assad o de la Rose, tot i que aquestes trames les deixa en suspens perquè no perdem les ganes de continuar llegint el Departament Q. Cinc estrelles.    

L'art de l'assassí

L'art de l'assassí
Mari Jungsted
Traducció d'Anna Turró
La butxaca
386 pàgines

Sobre l'autora: Mari Jungstedt viu a Estocolm amb la seva família. És llicenciada en periodisme i abans de ser coneguda per la sèrie situada a Gotland, va treballar per la televisió sueca. S'ha convertit en una de les escriptores més populars de la novel·la nòrdica.

Sobre el llibre: Quart llibre de la sèrie de l'escriptora que se situa a Gotland. Altra vegada l'equip de l'Anders Knutas amb la participació del periodista Johan Berg. 
Un matí d'hivern, apareix penjat a la porta medieval del poble de Visby, l'Egon Wallin, un marxant d'art conegut de tot el poble i que la nit abans ha inaugurat una exposició sobre un pintor lituà. Aparentment, sembla que l'Egon no tenia enemics. Curiosament, però, hi ha coses a la seva vida que no acaben d'encaixar: té uns quadres molt valuosos amagats a casa seva i l'endemà de l'exposició tenia previst marxar del poble, deixar la seva dona i instal·lar-se ben lluny amb algú altre. L'equip de l'Anders Knutas s'haurà de posar en marxar amb la col·laboració del periodista Johan Berg per trobar una explicació i el culpable de l'assassinat.

Opinió: Utilitza un estil bastant periodístic amb capítols molt curts amb la idea de mantenir un bon ritme, però tot i que la novel·la aconsegueix captar l'atenció no m'ha acabat d'enganxar, sobretot per la meitat del llibre, on sembla que la investigació entre en temps mort. Li donarem 3 estrelles.  

El mensaje que llegó en una botella

El mensaje que llegó en una botella
Jussi Adler Olsen
Ed. Maeva
Traducció de Juan Mari Mendizábal
528 pàgines.


"Era la tercera mañana, y el olor a brea y a algas empezaba a pegarse en la ropa. Bajo el suelo de la caseta para botes, el agua, grumosa de hielo, se mecía al golpear los postes de sustentación, evocando recuerdos de tiempos mejores. Levantó el torso del lecho de periódicos viejos y se incorporó para poder vislumbrar el rostro de su hermano pequeño, que incluso dormido, parecía atormentado y aterido de frío".

Sobre l'autor: Jussi Adler Olsen és danès i s'ha convertit en un dels escriptors de novel·la negra de més èxit. Ha venut un milió d'exemplars de la sèrie de quatre llibres, que ara per ara, formen del Departament Q. Va guanyar el premi Glass Key l'any 2010.

Sobre el llibre: tercer llibre del Departament Q, un departament de policia poc comú format per Carl Morck, un agent de policia que acaba de viure una experiència traumàtica amb altres dos companys seus, un immigrant sirià que no domina el danès i que curiosament es diu Haffed-el-Assad i la Rose, el tercer membre del departament, un altre personatge tan estrafolari com interessant. És un departament creat per treure's de sobre en Carl Morck, un agent cremat, que passa de tot i que la seva ex no deixa en pau. L'objectiu del departament és investigar casos antics i oblidats. En aquesta ocasió, el cas arriba per mitjà d'una ampolla que algú va llençar al mar fa anys demanant ajuda. Sembla que sigui una broma de mal gust, però de mica en mica, el missatge, que s'ha esborrat amb el temps i que no està complet, deixa entreveure un crit d'ajuda de dos nens que sembla que han estat segrestats. La investigació comença però el més estrany de tot és que ningú no ha denunciat mai la desaparició de dos nens. I mentre la investigació avança lentament, amb el dia a dia del Departament i els seus components, veiem també els altres personatges: noves víctimes, l'entorn on viuen, el segrestador i la seva doble vida, que de mica en mica ens desvelaran els secrets.

Opinió: Junt amb el primer, el millor llibre del Departament Q. No només capta l'atenció amb la trama principal, sinó amb tots els personatges que van apareixent. De fet, arriba un punt que ja no saps si estàs llegint el llibre per descobrir el misteri principal que planteja o per saber qui és Haffed-el-Assad i què amaga, l'embolic amorós del Carl Morck, la doble vida de la Rose, o el cas inicial pel qual el Carl Morck ha estat assignat al Departament Q. En resum, un cinc estrelles de la novel·la negra que et va posant nerviós però que no pots deixar de llegir.    

L'home del llac

L'home del llac
Arnaldur Indridasson
Traducció de Maria Llopis
Ed. La Magrana, col·lecció La negra, 7
359 pàgines

"Es va estar una bona estona immòbil mirant aquells ossos com si no haguessin de ser allà. Ella tampoc no hi hauria de ser, d'altra banda."

Cinquè llibre que llegeixo de l'Arnaldur Indridasson, tot i que no en l'ordre en què van estar escrits o publicats. Aquest cop, i sempre amb les desaparicions com a tema subjacent de les novel·les d’Indridasson, l’Erlendur, el Sigurdor i l’Elinborg han d’esbrinar a qui pertany el cadàver que apareix en un llac on l’aigua ha baixat de nivell. La cosa es complica més quan aquest cadàver apareix lligat a un antic aparell de ràdio amb unes inscripcions en rus. Ben aviat, les evidències els porten als anys de la guerra freda no només a Islàndia, sinó que la trama s'escampa a Leipzig i a l'antiga República Democràtica Alemanya. No és fàcil pels tres detectius anar lligant caps per treure'n l'entrellat, ja que no tothom vol admetre que fins i tot a Islàndia hi havia espies. No ho és ni pels tres detectius. La trama principal es barreja sempre amb la vida privada dels tres policies. La filla amb problemes de drogroaddicció, la parella que no aconsegueix quedar embarassada o els llibres de cuina de l'Elinborg.

La tensió està ben portada, amb les dosis que calen de misteri, però potser és el ritme, sobretot, quan l'acció se situa a Leipzig que decau i que fa que hi ha moments on es perdi l'interès per la novel·la. Ho soluciona al cap de poques pàgines i al final, la sorpresa que s'ha anat teixint surt a la llum. Tampoc ajuda gaire la relació entre el principal protagonista l'Erlendur amb la seva filla, que de vegades es fa una mica recurrent. Però podem dir que és una novel·la negra entretinguda tot i que no la millor de l'autor.



  

The brotherhood of the Holy Shroud

The brotherhood of the Holy Shroud

Julia Navarro

Bantam Books

I d'un cinc estrelles, a un llibre trobat d'oferta que sort que era una oferta. Best-seller religiós amb personatges tòpics i final dubtós.
Li donem * estrella ben justa.

Sukkwan Island

Sukkwan Island

David Vann

Editorial Empúries

El cinc estrelles de l'any. Un pare i un fill decideixen passar un any apartats del món en una illa d'Alaska. No és un llibre fàcil, però es mereix les cinc estrelles. Per ara, el millor de l'any.

 

Marcos Montes

Marcos Montes
David Monteagudo
Acantilado

"Marcos Montes se despertó unos minutos antes de que sonara el despertador. Oyó entre sueños el ruido de una puerta, y después, ya desvelado, los gemidos y resoplidos de esfuerzo de su mujer para meterse de nuevo en la cama, trabajosamente, acomodando su vientre abultado, en el que desde hacía algunos meses maduraba y se removía una nueva vida".

Segona novel·la de l'escriptor de David Monteagudo, autor de Fin, però anterior a Fin, i la veritat és que es nota. Explica la història d'una colla de miners que queden atrapats dins una mina i la seva lluita per sortir-ne. El Marcos Montes n'és un d'ells. La novel·la anterior de David Monteagudo em va agradar molt, però en aquesta hi ha alguna cosa que no em funciona, especialment, el capítol 3 i tot el que ve després, i és perquè no m'ho he arribat a creure. Així que li posaré unes ** estrelles.  

La hija de Robert Poste

La hija de Robert Poste

Stella Gibbons

Traducción de José C. Vales
Impedimenta

"La educación que Flora Poste recibió de sus padres había sido cara, deportiva y larga; y cuando murieron, uno detrás del otro, en un período de pocas semanas debido a la epidemia anual de la Gripe o Peste Española -lo cual acometió cuando Flora tenía veinte años-, la joven se reveló como poseedora de todas las artes y talentos necesarios para ganarse la vida".

Stella Gibbons va ser especialment coneguda per aquesta novel·la que va guanyar el premi Prix Femina-Vie Heureuse l'any 1933. Explica d'una manera molt divertida, la vida de Flora Poste, que després de perdre el pares, rebre una pensió de 100 lliures i decidir que no vol treballar de cap manera, només escriure una novel·la, fa un càsting dels familiars que li queden vius per trobar algú amb qui anar a viure. Els guanyadors són els Starkadder, parents llunyans que viuen a l'Anglaterra profunda. Quan arriba a Cold Comfort Farm es troba amb tota mena de personatges/familiars molt estranys i decideix posar una mica d'ordre a la granja. Novel·la divertida i molt entretinguda. El toc d'humor és constant, memorable especialment el tros en què el productor de cine descobreix que un dels Starkadder pot ser una estrella del cinema o el títol del llibre que consulta la protagonista quan ha de resoldre algun imprevist: El sentido común de índole superior. 

Es mereix *** estrelles. He descobert que en van fer una versió per a la televisió.

Seny i sentiment

Seny i sentiment

Jane Austen

La Magrana

Traducció de Xavier Pàmies

"La família dels Dashwood residia a Sussex des de feia molt temps. Hi posseïen una gran heretat, i vivien a Norland Park, al mig de les seves terres, on, durant moltes generacions, havien fet una vida tan respectable que tot el veïnat els tenia en molt bon concepte".

Amb aquesta frase aparentment senzilla comença el primer llibre de l'any. Perquè si el 2010 el vaig començar amb Orgullo y prejuicio, aquest any l'havia de començar també amb Jane Austen. És aquest ritme pausat, com si no passés res que fa avançar la història de les germanes Dashwood i de les dues maneres diferents que tenen d'afrontar la vida; és a dir, amb seny o amb sentiment. No és fins quan aquestes dues formes d'actuar s'equilibren, que les coses comencen a rutllar. Austen retrata perfectament la vida d'unes dones, que sense gaire recursos i sense la possibilitat de treballar, només tenen una sortida per tirar endavant: fer un bon casament.   

Us deixo aquí l'enllaç a la pel·lícula d'Ang Lee. Magnífica igual que el llibre.  

L'edat de la innocència

L'edat de la innocència

Edith Wharton

Ed. 62

Traducció de Miquel Casabuberta

"Un vespre de gener a començament del setanta. Christine Nilsson cantava Faust a l'Acadèmia de Música de Nova York. Tot i que es parlava ja de la construcció, a les llunyanies metropolitanes de "més amunt dels carrers Quaranta" d'un nou edifici d'Òpera que competiria en cost i esplendor amb els de les grans capitals europees, el món elegant encara s'alegrava d'aplegar-se cada hivern a les deslluïdes llotges vermelles i daurades del gran punt de reunió que era la vella Acadèmia."

En el primer paràgraf ja podem veure un parell de coses: la comparació amb Europa, gairebé constant a tot el llibre, i els canvis que patirà la ciutat de Nova York. Edith Wharton utilitza un llenguatge ric i descriu perfectament l'ambient de l'alta societat de Nova York. És com si hi fóssim. El llibre transmet doncs un ambient tancat, claustrofòbic, on la família com a eix central domina i vol dominar tots els moviments de la resta de membres.

El Newland Archer i la May Welland, dos membres destacats de l'alta societat de Nova York estan promesos per casar-se. Segueixen sempre les regles de la seva societat. Les coses comencen a canviar quan arriba d'Europa després d'un matrimoni fracassat, la cosina de la May, l'Ellen Olenska. A l'Ellen ja no l'accepten, ha viscut a Europa, té uns costums estranys pels novaiorquesos del seu entorn, gosa fins i tot demanar el divorci del seu exmarit i tota la família se li gira en contra. En Newland Archer, que fins i tot arriba a pensar que les dones han de ser igual de lliures que els homes i que creu innocentment, que amb el seu ajut, la seva promesa canviarà, queda admirat per la llibertat que gaudeix la comtessa Olenska i arriba a pensar fins i tot que amb ella podria viure una vida de veritat.

No he vist la pel·lícula de Martin Scorssese, però segur que és una aposta segura.

El velo pintado

El velo pintado
W. Somerset Maugham
Ed. Bruguera

"Ella soltó un grito de temor.
-¿Qué ocurre? -preguntó él. A pesar de la oscuridad que reinaba en la habitación, cuyas contraventanas estaban cerradas, alcanzaba a distinguir su expresión de susto.
-Alguien ha intentado abrir la puerta.
-Bueno, debe de haber sido el ama, o uno de los criados.
-Nunca vienen a estas horas. Saben que después del almuerzo siempre duermo la siesta.
-¿Quién iba a ser, si no?
-Walter -susurró ella con labios trémulos."

Així comença la novel·la, presentant els tres personatges principals del llibre: Walter, Kitty i Charlie, els tres vèrtex d'un triangle. En el meu cas, primer va ser la pel·lícula i després la novel·la. I haig de dir que si be recordo que la pel·lícula em va semblar lenta, en el llibre, la història avança més ràpidament. Són dos mitjans diferents, és clar, i necessiten llenguatges diferents, però m'ha sorprès, esperava un ritme més lent. Li poso *** estrelles.

Us deixo l'enllaç de la pel·lícula.

La librería

La librería
Penelope Fitzgerald
Impedimenta

"En 1959, Florence Green pasaba de vez en cuando alguna noche en la que no estaba segura de si había dormido o no. Se debía a la preocupación que tenía sobre si comprar Old House, una pequeña propiedad con su propio cobertizo en primera línea de playa, para abrir la única librería de Hardborough."

Aquesta és la trama de la novel·la, què passa en un poble petit d'Anglaterra on no hi ha gairebé res, quan una dona sola decideix obrir una llibreria? La gent del poble està en contra o està a favor? N'hi ha de tota mena, però qui tindrà èxit al final? Què passaria al nostre país si en un poble petit una dona sola vídua obrís una llibreria? En fi, vosaltres mateixos.

Es mereix unes **** estrelles.

La dama de las camelias

La dama de las camelias

Alejandro Dumas

Ed. Planeta

"A mi entender, no se pueden crear personajes sin antes haber estudiado mucho a los hombres; del mismo modo que no se puede hablar una lengua sino a condición de haberla aprendido concienzudamente.

No habiendo aún alcanzado la edad suficiente para inventar, me contento con relatar".

Vaig trobar aquest clàssic per 50 cèntims d'euro als encants que hi ha els diumenges al voltant del Mercat central de Sabadell.

L'enllaç de la pel·lícula amb Greta Garbo.

L'ampla mar dels Sargassos

L’ampla mar dels Sargassos
Jean Rhys
Edicions 62


"Diuen que quan s'acosta el perill hom ha d'unir-se i això es el que van fer els blancs. Però nosaltres no érem del seu bàndol. Les senyores de Jamaica no havien aprovat mai la meva mare, «perquè era molt seva», deia Christophine."

Aquest llibre és un exemple de literatura dins de la literatura. Jean Rhys, escriptora nascuda a Dominica, escriu gairebé 100 anys després de la publicació de Jane Eyre de Charlote Brontë, la vida de Antoinette-Bertha Mason, que en el llibre de Brontë viu tancada com a boja a Thornfield Hall. Rhys ens explica primer la infantesa de l'Antoinette, solitària i més aviat trista i de la seva família en un lloc d'ambient hostil. Ens explica també com coneix Rochester i com acaba tancada a un torre a Anglaterra.

Havia llegit molt bones opinions d'aquesta novel·la, però la veritat, em pensava que m'agradaria més. Potser és que no la vaig poder llegir gaire seguida i crec que això em va tallar bastant el fil. Tot i així, li dono també *** estrelles.

Encuentro en Sebastopol

Encuentro en Sebastopol
Katherine MacMahon
Editorial Salamandra

La primera frase:

"Llegamos a Narni un domingo por la noche. El hotel Fina estaba ya cerrado, pero el cochero despertó a un criado, que salió tambaleándose con los faldones de la camisa arrugados, llevó nuestro equipaje al interior y nos condujo a una habitación que olía a pies".

Li dono també unes *** estrelles, com la lectura anterior.

La tendresa dels llops

El llibre que tinc des de fa una setmana entre mans és La tendresa dels llops, d'Stef Penney, publicat a La Magrana en català.

Aquí teniu la primera frase de la novel·la:

"L'últim cop que vaig veure Laurent Jammet va ser a la botiga de Scott, amb un llop mort a les espatlles".

L'acció transcórre a Canadà, a Dove River, un població fundada per escocesos l'any 1867. Una dona troba el cadàver d'un home brutalment assassinat al mateix temps que el seu fill de disset anys, desapareix també la mateixa nit.

La primera frase prometia, però no és una lectura rodona. No queda clar quin paper fan alguns personatges i una de les trames sembla que de cop i volta perd importància. Tot i així, per ser la primera novel·la, no està gens malament, li dóno *** tres estrelles.

Llibres llegits durant el 2010

Comencem l'any amb un bon llibre, un clàssic, Orgullo y prejuicio de Jane Austen. A veure si el l'any continua tan bé. Les estrelles indiquen la qualitat segons la meva opinió.

Orgullo y prejuicio, Jane Austen ****
El silenci, Gaspar Hernández **
Tuareg, Alberto Vázquez Figueroa ***
L'última resposta, Àlex Rovira i Francesc Miralles *
Vía revolucionaria, Richard Yates ****
Des del meu cel, Alice Sebold ***

Tenia la llista una mica abandonada, la veritat, no sé si em recordaré de tots els títols.

Golowin, Jakob Wasserman ***
La dona de verd, Arnaldur Indridason ****
Cómo no escribir una novela, (un bon assaig amb bones instruccions de com no s'ha d'escriure mai una novel·la)
Héroes corrientes, Scott Turow ***