El velo pintado

El velo pintado
W. Somerset Maugham
Ed. Bruguera

"Ella soltó un grito de temor.
-¿Qué ocurre? -preguntó él. A pesar de la oscuridad que reinaba en la habitación, cuyas contraventanas estaban cerradas, alcanzaba a distinguir su expresión de susto.
-Alguien ha intentado abrir la puerta.
-Bueno, debe de haber sido el ama, o uno de los criados.
-Nunca vienen a estas horas. Saben que después del almuerzo siempre duermo la siesta.
-¿Quién iba a ser, si no?
-Walter -susurró ella con labios trémulos."

Així comença la novel·la, presentant els tres personatges principals del llibre: Walter, Kitty i Charlie, els tres vèrtex d'un triangle. En el meu cas, primer va ser la pel·lícula i després la novel·la. I haig de dir que si be recordo que la pel·lícula em va semblar lenta, en el llibre, la història avança més ràpidament. Són dos mitjans diferents, és clar, i necessiten llenguatges diferents, però m'ha sorprès, esperava un ritme més lent. Li poso *** estrelles.

Us deixo l'enllaç de la pel·lícula.

La librería

La librería
Penelope Fitzgerald
Impedimenta

"En 1959, Florence Green pasaba de vez en cuando alguna noche en la que no estaba segura de si había dormido o no. Se debía a la preocupación que tenía sobre si comprar Old House, una pequeña propiedad con su propio cobertizo en primera línea de playa, para abrir la única librería de Hardborough."

Aquesta és la trama de la novel·la, què passa en un poble petit d'Anglaterra on no hi ha gairebé res, quan una dona sola decideix obrir una llibreria? La gent del poble està en contra o està a favor? N'hi ha de tota mena, però qui tindrà èxit al final? Què passaria al nostre país si en un poble petit una dona sola vídua obrís una llibreria? En fi, vosaltres mateixos.

Es mereix unes **** estrelles.

La dama de las camelias

La dama de las camelias

Alejandro Dumas

Ed. Planeta

"A mi entender, no se pueden crear personajes sin antes haber estudiado mucho a los hombres; del mismo modo que no se puede hablar una lengua sino a condición de haberla aprendido concienzudamente.

No habiendo aún alcanzado la edad suficiente para inventar, me contento con relatar".

Vaig trobar aquest clàssic per 50 cèntims d'euro als encants que hi ha els diumenges al voltant del Mercat central de Sabadell.

L'enllaç de la pel·lícula amb Greta Garbo.

L'ampla mar dels Sargassos

L’ampla mar dels Sargassos
Jean Rhys
Edicions 62


"Diuen que quan s'acosta el perill hom ha d'unir-se i això es el que van fer els blancs. Però nosaltres no érem del seu bàndol. Les senyores de Jamaica no havien aprovat mai la meva mare, «perquè era molt seva», deia Christophine."

Aquest llibre és un exemple de literatura dins de la literatura. Jean Rhys, escriptora nascuda a Dominica, escriu gairebé 100 anys després de la publicació de Jane Eyre de Charlote Brontë, la vida de Antoinette-Bertha Mason, que en el llibre de Brontë viu tancada com a boja a Thornfield Hall. Rhys ens explica primer la infantesa de l'Antoinette, solitària i més aviat trista i de la seva família en un lloc d'ambient hostil. Ens explica també com coneix Rochester i com acaba tancada a un torre a Anglaterra.

Havia llegit molt bones opinions d'aquesta novel·la, però la veritat, em pensava que m'agradaria més. Potser és que no la vaig poder llegir gaire seguida i crec que això em va tallar bastant el fil. Tot i així, li dono també *** estrelles.

Encuentro en Sebastopol

Encuentro en Sebastopol
Katherine MacMahon
Editorial Salamandra

La primera frase:

"Llegamos a Narni un domingo por la noche. El hotel Fina estaba ya cerrado, pero el cochero despertó a un criado, que salió tambaleándose con los faldones de la camisa arrugados, llevó nuestro equipaje al interior y nos condujo a una habitación que olía a pies".

Li dono també unes *** estrelles, com la lectura anterior.

La tendresa dels llops

El llibre que tinc des de fa una setmana entre mans és La tendresa dels llops, d'Stef Penney, publicat a La Magrana en català.

Aquí teniu la primera frase de la novel·la:

"L'últim cop que vaig veure Laurent Jammet va ser a la botiga de Scott, amb un llop mort a les espatlles".

L'acció transcórre a Canadà, a Dove River, un població fundada per escocesos l'any 1867. Una dona troba el cadàver d'un home brutalment assassinat al mateix temps que el seu fill de disset anys, desapareix també la mateixa nit.

La primera frase prometia, però no és una lectura rodona. No queda clar quin paper fan alguns personatges i una de les trames sembla que de cop i volta perd importància. Tot i així, per ser la primera novel·la, no està gens malament, li dóno *** tres estrelles.

Llibres llegits durant el 2010

Comencem l'any amb un bon llibre, un clàssic, Orgullo y prejuicio de Jane Austen. A veure si el l'any continua tan bé. Les estrelles indiquen la qualitat segons la meva opinió.

Orgullo y prejuicio, Jane Austen ****
El silenci, Gaspar Hernández **
Tuareg, Alberto Vázquez Figueroa ***
L'última resposta, Àlex Rovira i Francesc Miralles *
Vía revolucionaria, Richard Yates ****
Des del meu cel, Alice Sebold ***

Tenia la llista una mica abandonada, la veritat, no sé si em recordaré de tots els títols.

Golowin, Jakob Wasserman ***
La dona de verd, Arnaldur Indridason ****
Cómo no escribir una novela, (un bon assaig amb bones instruccions de com no s'ha d'escriure mai una novel·la)
Héroes corrientes, Scott Turow ***