The brotherhood of the Holy Shroud

The brotherhood of the Holy Shroud

Julia Navarro

Bantam Books

I d'un cinc estrelles, a un llibre trobat d'oferta que sort que era una oferta. Best-seller religiós amb personatges tòpics i final dubtós.
Li donem * estrella ben justa.

Sukkwan Island

Sukkwan Island

David Vann

Editorial Empúries

El cinc estrelles de l'any. Un pare i un fill decideixen passar un any apartats del món en una illa d'Alaska. No és un llibre fàcil, però es mereix les cinc estrelles. Per ara, el millor de l'any.

 

Marcos Montes

Marcos Montes
David Monteagudo
Acantilado

"Marcos Montes se despertó unos minutos antes de que sonara el despertador. Oyó entre sueños el ruido de una puerta, y después, ya desvelado, los gemidos y resoplidos de esfuerzo de su mujer para meterse de nuevo en la cama, trabajosamente, acomodando su vientre abultado, en el que desde hacía algunos meses maduraba y se removía una nueva vida".

Segona novel·la de l'escriptor de David Monteagudo, autor de Fin, però anterior a Fin, i la veritat és que es nota. Explica la història d'una colla de miners que queden atrapats dins una mina i la seva lluita per sortir-ne. El Marcos Montes n'és un d'ells. La novel·la anterior de David Monteagudo em va agradar molt, però en aquesta hi ha alguna cosa que no em funciona, especialment, el capítol 3 i tot el que ve després, i és perquè no m'ho he arribat a creure. Així que li posaré unes ** estrelles.  

La hija de Robert Poste

La hija de Robert Poste

Stella Gibbons

Traducción de José C. Vales
Impedimenta

"La educación que Flora Poste recibió de sus padres había sido cara, deportiva y larga; y cuando murieron, uno detrás del otro, en un período de pocas semanas debido a la epidemia anual de la Gripe o Peste Española -lo cual acometió cuando Flora tenía veinte años-, la joven se reveló como poseedora de todas las artes y talentos necesarios para ganarse la vida".

Stella Gibbons va ser especialment coneguda per aquesta novel·la que va guanyar el premi Prix Femina-Vie Heureuse l'any 1933. Explica d'una manera molt divertida, la vida de Flora Poste, que després de perdre el pares, rebre una pensió de 100 lliures i decidir que no vol treballar de cap manera, només escriure una novel·la, fa un càsting dels familiars que li queden vius per trobar algú amb qui anar a viure. Els guanyadors són els Starkadder, parents llunyans que viuen a l'Anglaterra profunda. Quan arriba a Cold Comfort Farm es troba amb tota mena de personatges/familiars molt estranys i decideix posar una mica d'ordre a la granja. Novel·la divertida i molt entretinguda. El toc d'humor és constant, memorable especialment el tros en què el productor de cine descobreix que un dels Starkadder pot ser una estrella del cinema o el títol del llibre que consulta la protagonista quan ha de resoldre algun imprevist: El sentido común de índole superior. 

Es mereix *** estrelles. He descobert que en van fer una versió per a la televisió.

Seny i sentiment

Seny i sentiment

Jane Austen

La Magrana

Traducció de Xavier Pàmies

"La família dels Dashwood residia a Sussex des de feia molt temps. Hi posseïen una gran heretat, i vivien a Norland Park, al mig de les seves terres, on, durant moltes generacions, havien fet una vida tan respectable que tot el veïnat els tenia en molt bon concepte".

Amb aquesta frase aparentment senzilla comença el primer llibre de l'any. Perquè si el 2010 el vaig començar amb Orgullo y prejuicio, aquest any l'havia de començar també amb Jane Austen. És aquest ritme pausat, com si no passés res que fa avançar la història de les germanes Dashwood i de les dues maneres diferents que tenen d'afrontar la vida; és a dir, amb seny o amb sentiment. No és fins quan aquestes dues formes d'actuar s'equilibren, que les coses comencen a rutllar. Austen retrata perfectament la vida d'unes dones, que sense gaire recursos i sense la possibilitat de treballar, només tenen una sortida per tirar endavant: fer un bon casament.   

Us deixo aquí l'enllaç a la pel·lícula d'Ang Lee. Magnífica igual que el llibre.  

L'edat de la innocència

L'edat de la innocència

Edith Wharton

Ed. 62

Traducció de Miquel Casabuberta

"Un vespre de gener a començament del setanta. Christine Nilsson cantava Faust a l'Acadèmia de Música de Nova York. Tot i que es parlava ja de la construcció, a les llunyanies metropolitanes de "més amunt dels carrers Quaranta" d'un nou edifici d'Òpera que competiria en cost i esplendor amb els de les grans capitals europees, el món elegant encara s'alegrava d'aplegar-se cada hivern a les deslluïdes llotges vermelles i daurades del gran punt de reunió que era la vella Acadèmia."

En el primer paràgraf ja podem veure un parell de coses: la comparació amb Europa, gairebé constant a tot el llibre, i els canvis que patirà la ciutat de Nova York. Edith Wharton utilitza un llenguatge ric i descriu perfectament l'ambient de l'alta societat de Nova York. És com si hi fóssim. El llibre transmet doncs un ambient tancat, claustrofòbic, on la família com a eix central domina i vol dominar tots els moviments de la resta de membres.

El Newland Archer i la May Welland, dos membres destacats de l'alta societat de Nova York estan promesos per casar-se. Segueixen sempre les regles de la seva societat. Les coses comencen a canviar quan arriba d'Europa després d'un matrimoni fracassat, la cosina de la May, l'Ellen Olenska. A l'Ellen ja no l'accepten, ha viscut a Europa, té uns costums estranys pels novaiorquesos del seu entorn, gosa fins i tot demanar el divorci del seu exmarit i tota la família se li gira en contra. En Newland Archer, que fins i tot arriba a pensar que les dones han de ser igual de lliures que els homes i que creu innocentment, que amb el seu ajut, la seva promesa canviarà, queda admirat per la llibertat que gaudeix la comtessa Olenska i arriba a pensar fins i tot que amb ella podria viure una vida de veritat.

No he vist la pel·lícula de Martin Scorssese, però segur que és una aposta segura.