Edith Wharton
Ed. 62
Traducció de Miquel Casabuberta
"Un vespre de gener a començament del setanta. Christine Nilsson cantava Faust a l'Acadèmia de Música de Nova York. Tot i que es parlava ja de la construcció, a les llunyanies metropolitanes de "més amunt dels carrers Quaranta" d'un nou edifici d'Òpera que competiria en cost i esplendor amb els de les grans capitals europees, el món elegant encara s'alegrava d'aplegar-se cada hivern a les deslluïdes llotges vermelles i daurades del gran punt de reunió que era la vella Acadèmia."
En el primer paràgraf ja podem veure un parell de coses: la comparació amb Europa, gairebé constant a tot el llibre, i els canvis que patirà la ciutat de Nova York. Edith Wharton utilitza un llenguatge ric i descriu perfectament l'ambient de l'alta societat de Nova York. És com si hi fóssim. El llibre transmet doncs un ambient tancat, claustrofòbic, on la família com a eix central domina i vol dominar tots els moviments de la resta de membres.
El Newland Archer i la May Welland, dos membres destacats de l'alta societat de Nova York estan promesos per casar-se. Segueixen sempre les regles de la seva societat. Les coses comencen a canviar quan arriba d'Europa després d'un matrimoni fracassat, la cosina de la May, l'Ellen Olenska. A l'Ellen ja no l'accepten, ha viscut a Europa, té uns costums estranys pels novaiorquesos del seu entorn, gosa fins i tot demanar el divorci del seu exmarit i tota la família se li gira en contra. En Newland Archer, que fins i tot arriba a pensar que les dones han de ser igual de lliures que els homes i que creu innocentment, que amb el seu ajut, la seva promesa canviarà, queda admirat per la llibertat que gaudeix la comtessa Olenska i arriba a pensar fins i tot que amb ella podria viure una vida de veritat.
No he vist la pel·lícula de Martin Scorssese, però segur que és una aposta segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada