Expediente 64

Expediente 64
Jussi Adler Olsen
Traducció de Juan Mari Mendizábal
Ed. Maeva
512 pàgines

"Carl había oído hablar de los sucesos de la noche por la radio de la Policia al salir del adosado de Allerod camino del trabajo. En circunstancias normales nada le habría interesado menos que lo que atañía al trabajo de la Brigada Antivicio, pero aquello parecía diferente"

Sobre l'autor: Jussi Adler Olsen és danès i s'ha convertit en un dels escriptors de novel·la negra de més èxit. Ha venut un milió d'exemplars de la sèrie de quatre llibres, que ara per ara, formen del Departament Q. Va guanyar el premi Glass Key l'any 2010.

Sobre el llibre: Quart llibre de la sèrie del Departament Q. Aquest cop es basa en un fet real, o més ben dit, en unes quantes situacions reals, que Olsen ha sabut convertir en una novel·la carregada de suspens. L'acció se situa, entre d'altres llocs, a Sprogo, una petita illa de Dinamarca. A l'hospital psiquiàtric/presó que hi havia hi van portar entre els anys 20 i 60 del segle passat prostitutes o dones que segons l'estàndard d'aquell moment no mereixien viure en llibertat. Uns fets històrics que molts danesos desconeixien i que Olsen s'encarrega de donar a conèixer. 
La investigació, però, s'inicia amb un cas de desaparició de fa cinc anys, que curiosament està lligat amb uns altres quatre casos de persones desaparegudes el mateix dia. Aparentment no sembla que hi hagi cap connexió i cap d'elles semblava que tingués motius per suïcidar-se. No és però l'únic cas en què ha de participar el Departament Q.

Opinió: Olsen posa nom a algunes internes i infermeres de l'hospital d'Sprogo, i transmet perfectament la ràbia de les situacions injustes. Ho fa de mica en mica, perquè la tensió vagi pujant fins el final. Tampoc no oblida ni per un moment les vides de Carl Morck, Assad o de la Rose, tot i que aquestes trames les deixa en suspens perquè no perdem les ganes de continuar llegint el Departament Q. Cinc estrelles.    

L'art de l'assassí

L'art de l'assassí
Mari Jungsted
Traducció d'Anna Turró
La butxaca
386 pàgines

Sobre l'autora: Mari Jungstedt viu a Estocolm amb la seva família. És llicenciada en periodisme i abans de ser coneguda per la sèrie situada a Gotland, va treballar per la televisió sueca. S'ha convertit en una de les escriptores més populars de la novel·la nòrdica.

Sobre el llibre: Quart llibre de la sèrie de l'escriptora que se situa a Gotland. Altra vegada l'equip de l'Anders Knutas amb la participació del periodista Johan Berg. 
Un matí d'hivern, apareix penjat a la porta medieval del poble de Visby, l'Egon Wallin, un marxant d'art conegut de tot el poble i que la nit abans ha inaugurat una exposició sobre un pintor lituà. Aparentment, sembla que l'Egon no tenia enemics. Curiosament, però, hi ha coses a la seva vida que no acaben d'encaixar: té uns quadres molt valuosos amagats a casa seva i l'endemà de l'exposició tenia previst marxar del poble, deixar la seva dona i instal·lar-se ben lluny amb algú altre. L'equip de l'Anders Knutas s'haurà de posar en marxar amb la col·laboració del periodista Johan Berg per trobar una explicació i el culpable de l'assassinat.

Opinió: Utilitza un estil bastant periodístic amb capítols molt curts amb la idea de mantenir un bon ritme, però tot i que la novel·la aconsegueix captar l'atenció no m'ha acabat d'enganxar, sobretot per la meitat del llibre, on sembla que la investigació entre en temps mort. Li donarem 3 estrelles.  

El mensaje que llegó en una botella

El mensaje que llegó en una botella
Jussi Adler Olsen
Ed. Maeva
Traducció de Juan Mari Mendizábal
528 pàgines.


"Era la tercera mañana, y el olor a brea y a algas empezaba a pegarse en la ropa. Bajo el suelo de la caseta para botes, el agua, grumosa de hielo, se mecía al golpear los postes de sustentación, evocando recuerdos de tiempos mejores. Levantó el torso del lecho de periódicos viejos y se incorporó para poder vislumbrar el rostro de su hermano pequeño, que incluso dormido, parecía atormentado y aterido de frío".

Sobre l'autor: Jussi Adler Olsen és danès i s'ha convertit en un dels escriptors de novel·la negra de més èxit. Ha venut un milió d'exemplars de la sèrie de quatre llibres, que ara per ara, formen del Departament Q. Va guanyar el premi Glass Key l'any 2010.

Sobre el llibre: tercer llibre del Departament Q, un departament de policia poc comú format per Carl Morck, un agent de policia que acaba de viure una experiència traumàtica amb altres dos companys seus, un immigrant sirià que no domina el danès i que curiosament es diu Haffed-el-Assad i la Rose, el tercer membre del departament, un altre personatge tan estrafolari com interessant. És un departament creat per treure's de sobre en Carl Morck, un agent cremat, que passa de tot i que la seva ex no deixa en pau. L'objectiu del departament és investigar casos antics i oblidats. En aquesta ocasió, el cas arriba per mitjà d'una ampolla que algú va llençar al mar fa anys demanant ajuda. Sembla que sigui una broma de mal gust, però de mica en mica, el missatge, que s'ha esborrat amb el temps i que no està complet, deixa entreveure un crit d'ajuda de dos nens que sembla que han estat segrestats. La investigació comença però el més estrany de tot és que ningú no ha denunciat mai la desaparició de dos nens. I mentre la investigació avança lentament, amb el dia a dia del Departament i els seus components, veiem també els altres personatges: noves víctimes, l'entorn on viuen, el segrestador i la seva doble vida, que de mica en mica ens desvelaran els secrets.

Opinió: Junt amb el primer, el millor llibre del Departament Q. No només capta l'atenció amb la trama principal, sinó amb tots els personatges que van apareixent. De fet, arriba un punt que ja no saps si estàs llegint el llibre per descobrir el misteri principal que planteja o per saber qui és Haffed-el-Assad i què amaga, l'embolic amorós del Carl Morck, la doble vida de la Rose, o el cas inicial pel qual el Carl Morck ha estat assignat al Departament Q. En resum, un cinc estrelles de la novel·la negra que et va posant nerviós però que no pots deixar de llegir.    

L'home del llac

L'home del llac
Arnaldur Indridasson
Traducció de Maria Llopis
Ed. La Magrana, col·lecció La negra, 7
359 pàgines

"Es va estar una bona estona immòbil mirant aquells ossos com si no haguessin de ser allà. Ella tampoc no hi hauria de ser, d'altra banda."

Cinquè llibre que llegeixo de l'Arnaldur Indridasson, tot i que no en l'ordre en què van estar escrits o publicats. Aquest cop, i sempre amb les desaparicions com a tema subjacent de les novel·les d’Indridasson, l’Erlendur, el Sigurdor i l’Elinborg han d’esbrinar a qui pertany el cadàver que apareix en un llac on l’aigua ha baixat de nivell. La cosa es complica més quan aquest cadàver apareix lligat a un antic aparell de ràdio amb unes inscripcions en rus. Ben aviat, les evidències els porten als anys de la guerra freda no només a Islàndia, sinó que la trama s'escampa a Leipzig i a l'antiga República Democràtica Alemanya. No és fàcil pels tres detectius anar lligant caps per treure'n l'entrellat, ja que no tothom vol admetre que fins i tot a Islàndia hi havia espies. No ho és ni pels tres detectius. La trama principal es barreja sempre amb la vida privada dels tres policies. La filla amb problemes de drogroaddicció, la parella que no aconsegueix quedar embarassada o els llibres de cuina de l'Elinborg.

La tensió està ben portada, amb les dosis que calen de misteri, però potser és el ritme, sobretot, quan l'acció se situa a Leipzig que decau i que fa que hi ha moments on es perdi l'interès per la novel·la. Ho soluciona al cap de poques pàgines i al final, la sorpresa que s'ha anat teixint surt a la llum. Tampoc ajuda gaire la relació entre el principal protagonista l'Erlendur amb la seva filla, que de vegades es fa una mica recurrent. Però podem dir que és una novel·la negra entretinguda tot i que no la millor de l'autor.



  

The brotherhood of the Holy Shroud

The brotherhood of the Holy Shroud

Julia Navarro

Bantam Books

I d'un cinc estrelles, a un llibre trobat d'oferta que sort que era una oferta. Best-seller religiós amb personatges tòpics i final dubtós.
Li donem * estrella ben justa.

Sukkwan Island

Sukkwan Island

David Vann

Editorial Empúries

El cinc estrelles de l'any. Un pare i un fill decideixen passar un any apartats del món en una illa d'Alaska. No és un llibre fàcil, però es mereix les cinc estrelles. Per ara, el millor de l'any.

 

Marcos Montes

Marcos Montes
David Monteagudo
Acantilado

"Marcos Montes se despertó unos minutos antes de que sonara el despertador. Oyó entre sueños el ruido de una puerta, y después, ya desvelado, los gemidos y resoplidos de esfuerzo de su mujer para meterse de nuevo en la cama, trabajosamente, acomodando su vientre abultado, en el que desde hacía algunos meses maduraba y se removía una nueva vida".

Segona novel·la de l'escriptor de David Monteagudo, autor de Fin, però anterior a Fin, i la veritat és que es nota. Explica la història d'una colla de miners que queden atrapats dins una mina i la seva lluita per sortir-ne. El Marcos Montes n'és un d'ells. La novel·la anterior de David Monteagudo em va agradar molt, però en aquesta hi ha alguna cosa que no em funciona, especialment, el capítol 3 i tot el que ve després, i és perquè no m'ho he arribat a creure. Així que li posaré unes ** estrelles.